Conceptes, com el del balanç social, que no estaven establerts en cap normativa, però que ja s’utilitzaven des dels anys setanta del segle passat, tenen cabuda en el nostre sistema legal.
Si revisem els orígens de la Informació No Financera, l’any 1973, als Estats Units d’Amèrica, Raymon Bauer i Dan Fenn consideraven que si les empreses havien d’implementar la funció de la responsabilitat social, la societat els havia de demanar un tipus d’anàlisi comptable sobre la seva actuació en el terreny no econòmic, i és, en aquesta anàlisi, on es situa el punt de partida del balanç social. A França, una llei de l’any 1977 va fer que s’utilitzessin indicadors socials com a instrument per mesurar l’actuació empresarial des de la perspectiva social.
També, des del terreny del cooperativisme, la cooperativa suïssa Migros va publicar quatre balanços socials des de l’any 1978 fins al 1986, seguint un model de comptabilitat per objectius combinats amb el corresponent compte de valor afegit. A Canadà, el 1985 es proposa un manual que recull els esforços del grup de treball Social Audit Task Force, i a Amèrica del Sud, en concret a l’Argentina, el 1984, dos comptables argentins proposen un model de balanç social per a les cooperatives.
A Espanya, des de l’any 2000, la revista Actualidad Económica, l’Escola de Negocis IESE i el grup Adecco, varen instaurar els premis al balanç social a les empreses, amb quatre categories, a la fundació empresarial, al mecenatge, a la iniciativa social en direcció de recursos humans i al màrqueting amb causa.
A Catalunya, és amb l’aprovació de l’Ordre JUS/152/2018, quan s’obliga per primera vegada a l’elaboració del balanç social per part de les fundacions i associacions declarades d’utilitat pública, ja siguin de dimensió reduïda, mitjana o gran, sempre que rebin fons públics. S’entén que reben fons públics aquelles entitats en què almenys el 40% dels ingressos provinguin de les administracions públiques per mitjà de subvencions, convenis o qualsevol tipus de contracte de prestació de serveis i també aquelles entitats que hagin rebut ingressos de qualsevol tipus provinents de qualsevol administració pública per un valor superior a 60.000 € en el conjunt de l’exercici.
El balanç social serà, per tant, un dels documents que les entitats anteriorment esmentades hauran d’incorporar al portal de la transparència.
Però, què és el balanç social? Segons l’Ordre JUS/152/2018, es defineix com l’instrument de comunicació de les entitats amb les administracions, les persones beneficiàries i benefactores, en què s’exposen les activitats que s’han dut a terme i la seva repercussió social, amb la finalitat de justificar el compliment adequat de les funcions de l’entitat i de difondre’n l’activitat.
D’altra banda, la mateixa ordre obliga a incloure, a totes les fundacions i associacions declarades d’utilitat pública, el programa d’activitats i la memòria econòmica. La definició d’aquests dos documents també s’inclou en aquesta norma. S’entén per memòria anual d’activitats, el document que conté les activitats i actuacions que s’han dut a terme durant l’exercici en compliment de les finalitats, i per programa anual d’activitats, el document que conté la descripció específica de les activitats que es projecten realitzar durant l’exercici.
Com es pot apreciar, la diferència entre balanç social i la memòria anual d’activitats pot ser poc apreciable per persones no expertes en la matèria. Així, si la memòria d’activitats és de caire descriptiu, a la primera es demana que es calculi la repercussió social de les activitats que s’han dut a terme, justificant el compliment de les finalitats fundacionals.
A la pràctica, analitzant els portals de transparència de diferents fundacions, s’observa una juxtaposició d’ambdós documents, i una certa tendència a confondre el balanç social amb la memòria d’activitats, quan això no hauria de ser així.
Per aquest motiu, és recomanable ampliar el concepte de balanç social. Segons María del Carmen Rodríguez de Ramírez (Balance social. ABC de una herramienta clave para la rendición de cuentas. Ed. Errepar 2013. Argentina) considera que el “balanç social és un instrument per mesurar, informar i avaluar de forma quantificada, el resultat de la influencia econòmica, social i ambiental de les organitzacions que mesura de forma clara i precisa els resultats de l’exercici de la responsabilitat socioambiental. D’aquesta forma, permet valorar de forma objectiva les condicions d’equitat i sostenibilitat social, ambiental i financera que s’atribueixen les empreses.”
Segons l’OIT (Organització Internacional del Treball) el balanç social és “un instrument per mesurar i avaluar de forma clara i precisa els resultats de l’aplicació de la política social de l’empresa.”
Pel que fa a models de balanç social, hi ha models comptables que es plantegen amb la finalitat d’homogeneïtzar les variables socials en unitats monetàries, i d’aquesta manera poder obtenir una anàlisi i comparativa dels costos i beneficis socials (comptes de valor afegit, comptabilitat d’excedents i balanç socioeconòmic) i models no comptables, més flexibles que els models comptables, de més fàcil comprensió per al públic al qual es dirigeix la informació i que es basen en informes socials o indicadors socials.
És important diferenciar, doncs, el balanç social del que seria una memòria anual d’activitats, atès que les seves característiques són diferents, encara que hi hagi elements comuns en els dos documents.
Les fundacions i associacions declarades d’utilitat pública, constituïdes d’acord amb la normativa estatal, tenen l’obligació de preparar el balanç social? La resposta és negativa. Ni la Llei 19/2013 de transparència en l’àmbit estatal, ni el Projecte de Llei del reglament que desenvolupa aquesta llei preveuen l’elaboració d’aquest document. Per tant, aquesta obligació només afectaria les entitats constituïdes d’acord amb la Llei 4/2008 del Llibre Tercer del Codi civil de Catalunya.
De forma paral·lela a l’obligació d’emetre el balanç social per part de les ESFL catalanes, s’aprova per la Llei 11/2018, de 28 de desembre, l’obligació d’emetre l’estat d’informació no financera en l’àmbit estatal. Tal com es comenta en el preàmbul de la norma, aquest document és d’aplicació a les entitats mercantils. Més endavant, comentarem els seus efectes sobre les ESFL.
Aquesta norma espanyola, es sustenta en la Directiva 2014/95/UE, que té com a objectiu, per a determinades grans empreses i determinats grups, identificar riscos per millorar la sostenibilitat i augmentar la confiança dels inversors, els consumidors i la societat en general i, per tant, incrementar la divulgació d’Informació No Financera, com poden ser els factors socials i mediambientals.
Les empreses que estan obligades a facilitar aquesta informació han de basar-se en marcs nacionals, marcs de la Unió Europea, i poden utilitzar el Sistema de Gestió i Auditoria Mediambientals (EMAS), o en marcs internacionals com el del Pacte Mundial de les Nacions Unides, els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de les Nacions Unides, l’Acord de París sobre el canvi climàtic, els principis rectors sobre les empreses i els drets humans que posen en pràctica el marc de les Nacions Unides per “protegir, respectar i remeiar”, les línies directrius de l’Organització de Cooperació i Desenvolupament Econòmics (OCDE) per empreses multinacionals, la Norma (ISO) 2600 de l’Organització Internacional de Normalització, la norma (SA) 8000 de la Responsabilitat Social Internacional, la declaració tripartida de principis sobre les empreses multinacionals i la política social de l’Organització Internacional del Treball, la Iniciativa Mundial de Presentació d’Informes de Sostenibilitat del GRI (GRI Sustainability Reporting Standars), i altres marcs internacionals reconeguts.
Tanmateix, amb aquesta norma es modifica el Codi de Comerç, especificant que “als comptes anuals consolidats s’unirà l’informe de gestió consolidat que inclourà, quan sigui procedent, l’estat d’informació no financera”. Per tant, aquest Estat d’Informació No Financera (EINF) és un document que formarà part de l’informe de gestió.
Aquesta norma, que incideix en la presentació dels comptes anuals, és obligatori per a les ESFL? En opinió de la comissió d’ESFL de l’Asociación Española de Contabilidad y Administración de Empresas (AECA) que, en el seu document “Opinión nº 4: Presentación de información no financiera en ESFL”, essent la ponent la Sra. María José Serrano Baños, es precisa que ja en el preàmbul de la Llei 11/2018 s’estableix que l’àmbit d’aplicació dels requisits sobre divulgació d’Informació No Financera s’estén a les societats anònimes, a les de responsabilitat limitada i a les comanditàries per accions, i, per tant, en cap moment no es refereix a altres entitats diferents de les ja esmentades.
Pel que fa a les ESFL, el seu Pla general de comptabilitat adaptat (RD 1491/2011), assenyala que els comptes anuals d’aquestes entitats comprenen el balanç, el compte de resultats i la memòria. La memòria ha de contenir una descripció detallada dels fluxos d’efectiu i el grau de compliment de les activitats de l’entitat. Per tant, no formen part dels comptes anuals, ni de l’informe de gestió (que hipotèticament hauria de contenir la Informació No Financera) ni cap altre document.
Si l’ESFL té la obligatorietat de formular els comptes anuals consolidats, la disposició transitòria primera del PGC adaptat a les ESFL (RD 1491/2011) ja preveu aquesta possibilitat de forma obligatòria en el supòsit de fundacions o associacions declarades d’utilitat pública que participen en entitats mercantils.
L’article 42 del Codi de Comerç, en l’apartat primer, estableix que tota “societat” dominant d’un grup de societats està obligada a formular els comptes anuals i l’informe de gestió consolidats en la forma prevista en aquesta secció. En conseqüència, una entitat que no tingui la forma societària, encara que sigui la dominant d’un grup de societats, no té l’obligació de formular els comptes anuals i l’informe de gestió consolidats, atès que no es tracta d’una “societat”, i l’article 42 sempre es refereix a “societats”.
Per tant, ni que l’ESFL volgués emetre un informe de gestió, no es podria obligar que ho fes de forma consolidada i menys a haver d’incloure en aquest l’Estat d’Informació No Financera. És a dir, les fundacions i associacions declarades d’utilitat pública no tenen l’obligació d’emetre l’Estat d’Informació No Financera, en opinió de la comissió de l’AECA.
Si anem a l’àmbit autonòmic català, el Decret 259/2008 pel qual s’aprova el PGC adaptat a les ESFL catalanes, estableix que els documents que comprenen els comptes anuals són el balanç, el compte de resultats, l’estat de canvis en el patrimoni net, l’estat de fluxos d’efectiu i la memòria. Per tant, al nostre entendre, i pels mateixos motius que els desenvolupats pel Pla estatal, les ESFL catalanes tampoc no estarien sotmeses a l’obligació d’emetre l’Estat d’Informació No Financera, atès que no tenen l’obligació d’emetre l’informe de gestió i no són societats.
Arribat en aquest punt, pot ser d’utilitat el contingut de la Llei 11/2018 per l’emissió per part de les ESFL del seu balanç social?
Com hem comentat en paràgrafs anteriors, en el preàmbul d’aquesta norma es recomana la utilització de marcs nacionals, europeus i internacionals d’Informació No Financera, per poder acomplir amb l’elaboració d’aquest estat.
La norma estatal determina que l’EINF ha d’incloure la informació necessària per comprendre l’evolució, els resultats i la situació del grup, i l’impacte de la seva activitat respecte, si més no, a qüestions mediambientals i socials, el respecte als drets humans i a la lluita contra la corrupció i el suborn, així com les relatives al personal, incloses les mesures que, si escau, s’hagin adoptat per afavorir el principi d’igualtat de tracte i d’oportunitats entre dones i homes, la no discriminació i la inclusió de les persones amb discapacitat i l’accessibilitat universal.
L’EINF ha d’incloure informació significativa sobre les qüestions següents:
a) Informació sobre qüestions mediambientals, com la contaminació, en el sentit de prevenir o reduir les emissions de carboni, contaminació lumínica o de soroll; economia circular i prevenció de residus; ús sostenible dels recursos, com el consum d’aigua, matèries primeres, consum d’energia i utilització d’energies renovables; canvi climàtic i protecció de la biodiversitat.
b) Informació sobre qüestions socials i relatives al personal. Distribució per sexe, edat, país i classificació professional, mitjana anual de contractes indefinits, remuneracions mitjanes, bretxa salarial, remuneració dels consellers. Organització del treball, hores d’absentisme, mesures per facilitar el gaudi de la conciliació familiar. Salut i Seguretat. Relacions socials, formació i accessibilitat de les persones amb discapacitat i igualtat.
c) Informació sobre el respecte als drets humans. Aplicació de procediments de diligència en aquesta matèria, prevenció dels riscos de vulneració i mesures per mitigar-ho.
d) Informació relativa a la lluita contra la corrupció i el suborn. Mesures per lluitar contra el blanqueig de capitals.
e) Informació sobre la societat. Compromisos de l’empresa amb el desenvolupament sostenible, l’impacte de l’activitat en l’ocupació i el desenvolupament local; l’impacte en les poblacions locals i les accions d’associació o patrocini. Contractació de proveïdors, inclusió en les polítiques de compres de qüestions socials, d’igualtat de gènere. Consumidors, mesures per a la salut i la seguretat dels consumidors, sistemes de reclamació i queixes i resolució d’aquestes.
Per tant, podem observar que la informació demanada a les grans empreses espanyoles, pot servir de referència per a la elaboració del balanç social de les ESFL, ni que sigui en forma de guia.
Finalment, i com a eina bàsica perquè les ESFL puguin millorar en la preparació de l’elaboració de la Informació No Financera, és molt recomanable que treballin la utilització dels estàndards publicats per la Global Reporting Initiative (GRI) i dels quals ja fa esment la Llei 11/2018. Aquesta organització, creada l’any 1997, ajuda les empreses i els governs de tot el món a comprendre i comunicar el seu impacte en qüestions crítiques de sostenibilitat, com el canvi climàtic, els drets humans, el govern i el benestar social. Els estàndards d’informes de sostenibilitat GRI es basen en l’interès públic
L’any 2016 es varen publicar els nous estàndards GRI, i es distribueixen en quatre grups: la sèrie 100, que inclou tres estàndards universals aplicables a cada organització que prepara un informe de sostenibilitat; la sèrie 200, que inclou estàndards específics utilitzats per donar informació sobre els impactes materials d’una organització relacionats amb temes econòmics; la sèrie 300, que inclou unes guies específiques per reportar sobre temes ambientals, i la sèrie 400, que inclou les guies per reportar sobre temes socials.
El coneixement d’aquestes guies pot ajudar a les ESFL a reportar sobre les temàtiques abans comentades. De fet, segons s’explica en el web de l’organització GRI, el 93% de les 250 empreses més grans del món, utilitzen aquests estàndards GRI.
Com a conclusió del que hem intentat analitzar en aquest article, considerem bàsics els aspectes següents:
Joan-Anton Abad Ribalta
Economista-Auditor Censor
Jurat de Comptes
Soci d’Auditing, S.L.
Membre de la Comissió
d’Entitats No Lucratives
Professor associat de la
Facultat d’Economia i Empresa
de la Universitat de Barcelona
Si revisem els orígens de la Informació No Financera, l’any 1973, als Estats Units d’Amèrica, Raymon Bauer i Dan Fenn consideraven que si les empreses havien d’implementar la funció de la responsabilitat social, la societat els havia de demanar un tipus d’anàlisi comptable sobre la seva actuació en el terreny no econòmic, i és, en aquesta anàlisi, on es situa el punt de partida del balanç social. A França, una llei de l’any 1977 va fer que s’utilitzessin indicadors socials com a instrument per mesurar l’actuació empresarial des de la perspectiva social.
També, des del terreny del cooperativisme, la cooperativa suïssa Migros va publicar quatre balanços socials des de l’any 1978 fins al 1986, seguint un model de comptabilitat per objectius combinats amb el corresponent compte de valor afegit. A Canadà, el 1985 es proposa un manual que recull els esforços del grup de treball Social Audit Task Force, i a Amèrica del Sud, en concret a l’Argentina, el 1984, dos comptables argentins proposen un model de balanç social per a les cooperatives.
A Espanya, des de l’any 2000, la revista Actualidad Económica, l’Escola de Negocis IESE i el grup Adecco, varen instaurar els premis al balanç social a les empreses, amb quatre categories, a la fundació empresarial, al mecenatge, a la iniciativa social en direcció de recursos humans i al màrqueting amb causa.
A Catalunya, és amb l’aprovació de l’Ordre JUS/152/2018, quan s’obliga per primera vegada a l’elaboració del balanç social per part de les fundacions i associacions declarades d’utilitat pública, ja siguin de dimensió reduïda, mitjana o gran, sempre que rebin fons públics. S’entén que reben fons públics aquelles entitats en què almenys el 40% dels ingressos provinguin de les administracions públiques per mitjà de subvencions, convenis o qualsevol tipus de contracte de prestació de serveis i també aquelles entitats que hagin rebut ingressos de qualsevol tipus provinents de qualsevol administració pública per un valor superior a 60.000 € en el conjunt de l’exercici.
El balanç social serà, per tant, un dels documents que les entitats anteriorment esmentades hauran d’incorporar al portal de la transparència.
Però, què és el balanç social? Segons l’Ordre JUS/152/2018, es defineix com l’instrument de comunicació de les entitats amb les administracions, les persones beneficiàries i benefactores, en què s’exposen les activitats que s’han dut a terme i la seva repercussió social, amb la finalitat de justificar el compliment adequat de les funcions de l’entitat i de difondre’n l’activitat.
D’altra banda, la mateixa ordre obliga a incloure, a totes les fundacions i associacions declarades d’utilitat pública, el programa d’activitats i la memòria econòmica. La definició d’aquests dos documents també s’inclou en aquesta norma. S’entén per memòria anual d’activitats, el document que conté les activitats i actuacions que s’han dut a terme durant l’exercici en compliment de les finalitats, i per programa anual d’activitats, el document que conté la descripció específica de les activitats que es projecten realitzar durant l’exercici.
Com es pot apreciar, la diferència entre balanç social i la memòria anual d’activitats pot ser poc apreciable per persones no expertes en la matèria. Així, si la memòria d’activitats és de caire descriptiu, a la primera es demana que es calculi la repercussió social de les activitats que s’han dut a terme, justificant el compliment de les finalitats fundacionals.
A la pràctica, analitzant els portals de transparència de diferents fundacions, s’observa una juxtaposició d’ambdós documents, i una certa tendència a confondre el balanç social amb la memòria d’activitats, quan això no hauria de ser així.
Per aquest motiu, és recomanable ampliar el concepte de balanç social. Segons María del Carmen Rodríguez de Ramírez (Balance social. ABC de una herramienta clave para la rendición de cuentas. Ed. Errepar 2013. Argentina) considera que el “balanç social és un instrument per mesurar, informar i avaluar de forma quantificada, el resultat de la influencia econòmica, social i ambiental de les organitzacions que mesura de forma clara i precisa els resultats de l’exercici de la responsabilitat socioambiental. D’aquesta forma, permet valorar de forma objectiva les condicions d’equitat i sostenibilitat social, ambiental i financera que s’atribueixen les empreses.”
Segons l’OIT (Organització Internacional del Treball) el balanç social és “un instrument per mesurar i avaluar de forma clara i precisa els resultats de l’aplicació de la política social de l’empresa.”
Pel que fa a models de balanç social, hi ha models comptables que es plantegen amb la finalitat d’homogeneïtzar les variables socials en unitats monetàries, i d’aquesta manera poder obtenir una anàlisi i comparativa dels costos i beneficis socials (comptes de valor afegit, comptabilitat d’excedents i balanç socioeconòmic) i models no comptables, més flexibles que els models comptables, de més fàcil comprensió per al públic al qual es dirigeix la informació i que es basen en informes socials o indicadors socials.
És important diferenciar, doncs, el balanç social del que seria una memòria anual d’activitats, atès que les seves característiques són diferents, encara que hi hagi elements comuns en els dos documents.
Les fundacions i associacions declarades d’utilitat pública, constituïdes d’acord amb la normativa estatal, tenen l’obligació de preparar el balanç social? La resposta és negativa. Ni la Llei 19/2013 de transparència en l’àmbit estatal, ni el Projecte de Llei del reglament que desenvolupa aquesta llei preveuen l’elaboració d’aquest document. Per tant, aquesta obligació només afectaria les entitats constituïdes d’acord amb la Llei 4/2008 del Llibre Tercer del Codi civil de Catalunya.
De forma paral·lela a l’obligació d’emetre el balanç social per part de les ESFL catalanes, s’aprova per la Llei 11/2018, de 28 de desembre, l’obligació d’emetre l’estat d’informació no financera en l’àmbit estatal. Tal com es comenta en el preàmbul de la norma, aquest document és d’aplicació a les entitats mercantils. Més endavant, comentarem els seus efectes sobre les ESFL.
Aquesta norma espanyola, es sustenta en la Directiva 2014/95/UE, que té com a objectiu, per a determinades grans empreses i determinats grups, identificar riscos per millorar la sostenibilitat i augmentar la confiança dels inversors, els consumidors i la societat en general i, per tant, incrementar la divulgació d’Informació No Financera, com poden ser els factors socials i mediambientals.
Les empreses que estan obligades a facilitar aquesta informació han de basar-se en marcs nacionals, marcs de la Unió Europea, i poden utilitzar el Sistema de Gestió i Auditoria Mediambientals (EMAS), o en marcs internacionals com el del Pacte Mundial de les Nacions Unides, els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de les Nacions Unides, l’Acord de París sobre el canvi climàtic, els principis rectors sobre les empreses i els drets humans que posen en pràctica el marc de les Nacions Unides per “protegir, respectar i remeiar”, les línies directrius de l’Organització de Cooperació i Desenvolupament Econòmics (OCDE) per empreses multinacionals, la Norma (ISO) 2600 de l’Organització Internacional de Normalització, la norma (SA) 8000 de la Responsabilitat Social Internacional, la declaració tripartida de principis sobre les empreses multinacionals i la política social de l’Organització Internacional del Treball, la Iniciativa Mundial de Presentació d’Informes de Sostenibilitat del GRI (GRI Sustainability Reporting Standars), i altres marcs internacionals reconeguts.
Tanmateix, amb aquesta norma es modifica el Codi de Comerç, especificant que “als comptes anuals consolidats s’unirà l’informe de gestió consolidat que inclourà, quan sigui procedent, l’estat d’informació no financera”. Per tant, aquest Estat d’Informació No Financera (EINF) és un document que formarà part de l’informe de gestió.
Aquesta norma, que incideix en la presentació dels comptes anuals, és obligatori per a les ESFL? En opinió de la comissió d’ESFL de l’Asociación Española de Contabilidad y Administración de Empresas (AECA) que, en el seu document “Opinión nº 4: Presentación de información no financiera en ESFL”, essent la ponent la Sra. María José Serrano Baños, es precisa que ja en el preàmbul de la Llei 11/2018 s’estableix que l’àmbit d’aplicació dels requisits sobre divulgació d’Informació No Financera s’estén a les societats anònimes, a les de responsabilitat limitada i a les comanditàries per accions, i, per tant, en cap moment no es refereix a altres entitats diferents de les ja esmentades.
Pel que fa a les ESFL, el seu Pla general de comptabilitat adaptat (RD 1491/2011), assenyala que els comptes anuals d’aquestes entitats comprenen el balanç, el compte de resultats i la memòria. La memòria ha de contenir una descripció detallada dels fluxos d’efectiu i el grau de compliment de les activitats de l’entitat. Per tant, no formen part dels comptes anuals, ni de l’informe de gestió (que hipotèticament hauria de contenir la Informació No Financera) ni cap altre document.
Si l’ESFL té la obligatorietat de formular els comptes anuals consolidats, la disposició transitòria primera del PGC adaptat a les ESFL (RD 1491/2011) ja preveu aquesta possibilitat de forma obligatòria en el supòsit de fundacions o associacions declarades d’utilitat pública que participen en entitats mercantils.
L’article 42 del Codi de Comerç, en l’apartat primer, estableix que tota “societat” dominant d’un grup de societats està obligada a formular els comptes anuals i l’informe de gestió consolidats en la forma prevista en aquesta secció. En conseqüència, una entitat que no tingui la forma societària, encara que sigui la dominant d’un grup de societats, no té l’obligació de formular els comptes anuals i l’informe de gestió consolidats, atès que no es tracta d’una “societat”, i l’article 42 sempre es refereix a “societats”.
Per tant, ni que l’ESFL volgués emetre un informe de gestió, no es podria obligar que ho fes de forma consolidada i menys a haver d’incloure en aquest l’Estat d’Informació No Financera. És a dir, les fundacions i associacions declarades d’utilitat pública no tenen l’obligació d’emetre l’Estat d’Informació No Financera, en opinió de la comissió de l’AECA.
Si anem a l’àmbit autonòmic català, el Decret 259/2008 pel qual s’aprova el PGC adaptat a les ESFL catalanes, estableix que els documents que comprenen els comptes anuals són el balanç, el compte de resultats, l’estat de canvis en el patrimoni net, l’estat de fluxos d’efectiu i la memòria. Per tant, al nostre entendre, i pels mateixos motius que els desenvolupats pel Pla estatal, les ESFL catalanes tampoc no estarien sotmeses a l’obligació d’emetre l’Estat d’Informació No Financera, atès que no tenen l’obligació d’emetre l’informe de gestió i no són societats.
Arribat en aquest punt, pot ser d’utilitat el contingut de la Llei 11/2018 per l’emissió per part de les ESFL del seu balanç social?
Com hem comentat en paràgrafs anteriors, en el preàmbul d’aquesta norma es recomana la utilització de marcs nacionals, europeus i internacionals d’Informació No Financera, per poder acomplir amb l’elaboració d’aquest estat.
La norma estatal determina que l’EINF ha d’incloure la informació necessària per comprendre l’evolució, els resultats i la situació del grup, i l’impacte de la seva activitat respecte, si més no, a qüestions mediambientals i socials, el respecte als drets humans i a la lluita contra la corrupció i el suborn, així com les relatives al personal, incloses les mesures que, si escau, s’hagin adoptat per afavorir el principi d’igualtat de tracte i d’oportunitats entre dones i homes, la no discriminació i la inclusió de les persones amb discapacitat i l’accessibilitat universal.
L’EINF ha d’incloure informació significativa sobre les qüestions següents:
a) Informació sobre qüestions mediambientals, com la contaminació, en el sentit de prevenir o reduir les emissions de carboni, contaminació lumínica o de soroll; economia circular i prevenció de residus; ús sostenible dels recursos, com el consum d’aigua, matèries primeres, consum d’energia i utilització d’energies renovables; canvi climàtic i protecció de la biodiversitat.
b) Informació sobre qüestions socials i relatives al personal. Distribució per sexe, edat, país i classificació professional, mitjana anual de contractes indefinits, remuneracions mitjanes, bretxa salarial, remuneració dels consellers. Organització del treball, hores d’absentisme, mesures per facilitar el gaudi de la conciliació familiar. Salut i Seguretat. Relacions socials, formació i accessibilitat de les persones amb discapacitat i igualtat.
c) Informació sobre el respecte als drets humans. Aplicació de procediments de diligència en aquesta matèria, prevenció dels riscos de vulneració i mesures per mitigar-ho.
d) Informació relativa a la lluita contra la corrupció i el suborn. Mesures per lluitar contra el blanqueig de capitals.
e) Informació sobre la societat. Compromisos de l’empresa amb el desenvolupament sostenible, l’impacte de l’activitat en l’ocupació i el desenvolupament local; l’impacte en les poblacions locals i les accions d’associació o patrocini. Contractació de proveïdors, inclusió en les polítiques de compres de qüestions socials, d’igualtat de gènere. Consumidors, mesures per a la salut i la seguretat dels consumidors, sistemes de reclamació i queixes i resolució d’aquestes.
Per tant, podem observar que la informació demanada a les grans empreses espanyoles, pot servir de referència per a la elaboració del balanç social de les ESFL, ni que sigui en forma de guia.
Finalment, i com a eina bàsica perquè les ESFL puguin millorar en la preparació de l’elaboració de la Informació No Financera, és molt recomanable que treballin la utilització dels estàndards publicats per la Global Reporting Initiative (GRI) i dels quals ja fa esment la Llei 11/2018. Aquesta organització, creada l’any 1997, ajuda les empreses i els governs de tot el món a comprendre i comunicar el seu impacte en qüestions crítiques de sostenibilitat, com el canvi climàtic, els drets humans, el govern i el benestar social. Els estàndards d’informes de sostenibilitat GRI es basen en l’interès públic
L’any 2016 es varen publicar els nous estàndards GRI, i es distribueixen en quatre grups: la sèrie 100, que inclou tres estàndards universals aplicables a cada organització que prepara un informe de sostenibilitat; la sèrie 200, que inclou estàndards específics utilitzats per donar informació sobre els impactes materials d’una organització relacionats amb temes econòmics; la sèrie 300, que inclou unes guies específiques per reportar sobre temes ambientals, i la sèrie 400, que inclou les guies per reportar sobre temes socials.
El coneixement d’aquestes guies pot ajudar a les ESFL a reportar sobre les temàtiques abans comentades. De fet, segons s’explica en el web de l’organització GRI, el 93% de les 250 empreses més grans del món, utilitzen aquests estàndards GRI.
Com a conclusió del que hem intentat analitzar en aquest article, considerem bàsics els aspectes següents:
- Primer.- El balanç social d’una fundació o associació declarada d’utilitat pública, no és el mateix que la memòria econòmica d’activitats. Cal ser curós en la preparació dels dos documents.
- Segon.- No hi ha un model per elaborar el balanç social. Hem de buscar en texts d’autors o, com acabem de comentar, utilitzar models internacionals com els estàndards GRI per aconseguir el nostre objectiu.
- Tercer.- En no ser aplicable la normativa estatal sobre l’Estat d’Informació No Financera, aquesta pot ajudar les ESFL en l’objectiu de comunicar a la societat els objectius no econòmics aconseguits, aplicant els esquemes de la norma.
Joan-Anton Abad Ribalta
Economista-Auditor Censor
Jurat de Comptes
Soci d’Auditing, S.L.
Membre de la Comissió
d’Entitats No Lucratives
Professor associat de la
Facultat d’Economia i Empresa
de la Universitat de Barcelona